CRÒNIQUES

L'estiu del 2006 en Javi Inchausti va decidir recórrer en solitari la ruta que en el seu dia van trepitjar els càtats tot fugint de la Inquisició. Aquesta és la crònica que ens n'ha enviat:

"El viatge es va fer l´última setmana d´agost i va tenir una durada de 240 quilòmetres, realitzats en 4 etapes. Cal dir que el primer que us recomano si el voleu fer  es que us agafeu un mínim de 6 dies  per  poder fruir amb més tranquilitat del paisatge, jo per circunstancies de temps ho vaig haver de fer en quatre. Es tracta de la meva segona experiència cicloturística seriosa i sincerament ha merescut molt la pena. En comparació al camí de Santiago francés no té res a veure. Aquesta és una ruta de gran dificultat técnica i duresa física. Una de les característiques que la diferencien del cami de Santiago francés es la solitud amb la que es fa. El camí de Santiago es una especie de festa de la peregrinació on  trobes de principi a fi multitud de gent, per la seva banda el camí dels catars es un camí solitari, poc transitat i desvinculat del carácter oficial i religiós que té Santiago. 

Cal recordar que el camí dels càtars es una aproximació a la ruta de fugida que va fer aquesta variant del cristianisme  quan començà a ésser perseguida sense pietat per l´església romana dominant (croades, inquisició, heretgies..etç) als segles dotze i tretze. De fet el paper de l´església en la promoció del camí de Santiago ha sigut vital, promoció de la cual no ha pogut gaudir el camí dels càtars.  Seria interesant saber quina es la opinió de la curia vers el catarisme avui, ja que no fa gaires anys aquesta institució va condemnar per pimer cop en la seva història les atrocitats realitzades per la Inquisició una de les cuals va ser la purga dels càtars. També recomano a aquells a qui us interesi la història de Catalunya que llegiu l´important vinculació entre el catarisme i els intents d´expansió de Catalunya vers Occitània en els segles dotze i tretze. 

            La ruta en l´actualitat ha estat recuperada pels patronats de turisme del berguedà, Cerdanya i l´Ariege francés i es veu voluntat d´anar creant una ruta amb mes consisténcia amb el temps. Personalment opino que la senyalització per b.t.t de la part catalana dista molt de la de la part francesa on el GR-107 està millor cuidat, més i millor senyalitzat etç, etç de fet us recomano que si feu la ruta us prepareu molt bé  tot el que és la part catalana de la guia d´altair que podeu trobar a la biblioteca . De fet a la part francesa veiem el GR continuament reforçat per senyals editades desde la FFC-VTT federació ciclista del país vei que té una gran força.            

            La ruta té un potencial paisatgístic brutal, és el millor del camí:  valls, rius i boscos són innumerables: Les GORGES DE LA FOU  es troben just abans d´arribar a Montsegur i son 5 quilómetres de gorges en baixada descendibles amb un bon nivell técnic de b.t.t, les parets de pedra són d´alçades vertiginoses i us recomano que les aneu a veure fent el camí o  fent una escapada en cotxe. Aquestes gorges són de les zones més espectaculars del camí però com ja us he dit la cuantitat de llocs macos per veure es molt gran. 

            Parlant desde un punt de vista esportiu us diré que les pujades són moltes al igual que les baixades. Fent un sumatorí ràpid son  uns 7000 metres acumulats a fer en 230 quilómetres. Les baixades més impresionants són les de Bagà per pista ample i de tants quilómetres que acabes amb les mans destroçades  i les també llargues pero per sender estret i per boscos de Gósol i l´Hospitalet francés. Crec que aquestes dues baixades  junt amb la de les gorges de la fou son tan espectaculars que mereixen ser fetes en una excursió que pogueu fer en el futur. Pel que fa a les pujades doncs ja us he dit que hi ha un desnivell acumulat de 7000 metres i que hi ha de tot: pujades per pista asfaltada com la del port de Porté-Puymorents, pujades fortíssimes amb la bici a coll   abans de la baixada de Gósol, pujades empinades per sender estret destí a scioula etç,etç...."

Javi Inchausti